LA CABALGADA DE REIS A MARTORELL

Fa uns dies vaig escoltar dir que la cavalcada de Reyes, aquest any, sortiria del Pont del Diable i arribaria fins a la Plaça de l'Ajuntament.

Sincerament, no m'ho vaig creure. ¿Com els podian fer aquesta mala passada als nens i nenes de Martorell?. A més, no era lògic.


Vaig pensar que eren les “llengües dolentes” que volien desacreditar al nostre Alcalde i al seu govern.

¿Com podia ser que l'Alcalde, havent tingut els seus fills petits i ara tenint els seus néts i sabent la il·lusió que els fa a tots els nens i nenes veure als Reis Mags podia passar-se-li pel cap fer una cosa així?. No, no podia ser veritat.


Hi ha moltíssims nens i nenes a Martorell, estan els del barri del Pla, els del Buenos Aires, els de les Bóbilas, els del Torrent de Llops, els de Can Casas, etc., etc. que esperen amb il·lusió al dia 5 de Gener per a veure als seus reis favorits, Melchor, Gaspar i Baltasar.

Jo, siguent gran com sóc, també anava a veure als Reis Mags el dia 5 de Gener, solament per a veure la careta dels nens i nenes que aquesta nit els seria tan difícil dormir pensant que passarian per la seva casa a deixar-los els regals.


Molts nens i nenes, s'anaven amb les butxaques plenes de caramels que els havien llençat els Reis Mags i dient-los als seus papàs que els havien mirat i que segur que els havien vist.


Jo també estava contenta perquè cada any allargaven més el seu recorregut i ja pujaven per la Rambla de les Bóbilas fins al Parc d'Europa. Bravo!, per fi el Patronat de la Cavalcada de Reis s'havia adonat que havien molts nens i nenes en aquests barris i que els feien molt feliços.


Avui m'assabento que sí, que és veritat que faran aquest recorregut els Reis Mags de Martorell i tot per sortir en TV3 l'Alcalde amb la seva família i la resta del govern amb les seves. Ells segur que estaran en primera fila.

Sr. Esteve i membres del Govern, jo els pregunto:

- ¿Com podran veure als Reis Mags tots els nens i nenes que viuen a Martorell, en un recorregut tan curt?

- ¿S'han parat a pensar quantes persones caben en la Plaça de l'Ajuntament?. Jo el s'hi diré: poques, perquè és molt petita.

- ¿Han pensat seriosament en el dany que els van a fer a centenars de nens que viuen en el nostre municipi?

- ¿Han recapacitat sobre si valia la pena sortir en TV3 a costa de sacrificar la il·lusió dels nens i nenes del nostre poble, que solament tenen un dia a l'any per a viure un dia tan especial?

- ¿No hi ha hagut ningú en el seu entorn que els fes veure el que anaven a fer?

- ¿Creuen que això és “estimar Martorell”?

- ¿Podran dormir aquella nit sabent el que han fet?

No, ni han pensat, ni han recapacitat , ni “estimen a Martorell” i menys als nens que viuen aquí.


Si han estat capaços de passar olímpicament dels sentiments dels nostres nens i nenes ¿de que no seran capaços Vostès?

UN FOLLETO SOBRE SANIDAD QUE NO ENTENDEMOS LOS QUE VIVIMOS EN MARTORELL

El pasado miércoles, 12 de Noviembre, estuve en el Ambulatorio reformado de Buenos Aires y mientras esperaba para que me hicieran una radiografía me fijé que en el mostrador había unos folletos muy llamativos, con una especie de globitos, que me llamaron la atención.






Como es natural, me acerqué para verlos mejor y de paso cojí uno de ellos para ver que es lo que decía y sobre que informaba.

En principio me pareció muy bien porque en la portada, aunque en la parte superior derecha estaba escrito, creo yo, en marroquí, en la parte inferior derecha ponía "salut per a tothom".



Lógicamente iba dirigido a los usuarios del ambulatorio y como, según tengo entendido, Martorell es la población del Baix Llobregat donde viven más emigrantes procedentes de Marruecos, la idea no me pareció mal.

Pensé: ¡Mira que amables que somos en nuestro pueblo, damos la información para que todo el mundo pueda entenderlo!

¡Cuál fue mi sorpresa al abrir el folletito!

¡No me lo podía creer!

Me lo miré varias veces, por delante y por detrás, pero ¡sí, era cierto lo que estaban viendo mis ojos y que mi mente no quería reconocer! Toda la información estaba en el idioma marroquí.

La verdad es que me sentí mal, muy mal, no porque no lo entendiera, sino porque bajo mi punto de vista debía ir dirigido a todos los usuarios del ambulatorio y no solo a una parte de nuestra comunidad.

Esta información debía de estar escrita "también" en catalán y en castellano o ¿es que los usuarios que somos catalanes o castellanos no podemos estar informados de lo que dice el dichoso folletito?

Sinceramente creo que se han equivocado y mucho al editar una cosa que a todos nos interesa muchísimo, solamente en un idioma y que además no es el de nuestro país.

"La cabeza pensante" a la que se le ocurrió esta idea debía de haber estado un ratito más pensando y se hubiera dado cuenta del error que estaba cometiendo.

Yo no soy una persona racista, pues convivo con muchas personas de otros paises y entre ellos hay bastantes marroquís, pero la verdad es que me sentí extranjera en mi tierra

L’alcalde del meu poble

L’alcalde del meu poble és un senyor que sembla més gran del que és i fa l’efecte d’un vellet tipus el pare Noel o l’avi de Heidi, que és com li diu la canalla.

Si et coneix (i no t’ha posat la creu) et saluda i et pregunta pels fills.

Molta gent que el coneix de vista et diu: “Sembla una bona persona”. I fins i tot “Un tio enrrollado”.

Bé, potser ho és...tret de quan s’emprenya, el que li acostuma a passar quan li portes la contrària. Aleshores:

1. Comença a canviar de color, des del rossadet habitual...... fins al vermell,......... per acabar en un púrpura intens. Si, fa una mica de por.

2. Crida (més por encara). i

3. Diu paraulotes!

Les paraulotes poden ser suaus, com “pijo” (no sé ben bé si això és una paraulota, però hi ha persones que no l’agrada que li diguin, i li va dir a un perquè l’altre va declarar que ell representava una “anomalia” – una altra paraulota?).

Però poden ser més fortes, com “potiner” o “gilipolles” (ui!, aquesta si que és una paraulota segur), totes dues dedicades a socialistes en diferents plens.

No, l’alcalde del meu poble no es talla, i quan s’emprenya tant li fa el lloc on estigui. I al ple no ha dit només aquestes, sinó d’altres i més fortes encara (que no escric perquè m’hauria de rentar el ratolí amb sabó).

L’alcalde del meu poble potser seria un bon alcalde doncs per això, per un poble petit, on si que pots anar dient-li a cada veí que li arreglarà “lo seu” i on amb dos idees i amb quatre passejades ja fas.

El que passa és que Martorell, avui, ja no és un poble, sinó una ciutat. I em fa l’efecte que els alcaldes de les ciutats són persones amb idees més actuals, i amb una manera de fer diferent a la dels alcaldes de abans, que s’emprenyaven amb qui els portava la contrària i deien paraulotes.

Toni Mantis
Ciutadà de Martorell