Carta oberta al Sr. Esteve

Com a la resta dels convilatans he rebut al meu domicili (en pro del compromís d'informació i transparència), la informació de que l'Ajuntament es va veure amb la necessitat d'enderrocar la Caserna de Cavalleria. Particularment m'hagués agradat més que aquesta s'hagués donat abans de que es decidís ensorrar, no tan sols la teulada, si no tot l'edifici. Em semblaria una broma, si no fos un fet tan seriós (desprès de l'acarnissament en l'enderroc) el que s'hagin posat en contacte amb l'Oficina Consultora Tècnica del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, per avaluar la solidesa de les façanes. Això de posar-se en contacte no havien d'haver-ho fet abans?

De les primeres paraules seves sobre el tema en qüestió (cito literalment): "Es va cometre l'error de no reforçar la columna central que aguantava la teulada. Es va PERVERTIR la qüestió. Si s’arreglava la teulada, s'arreglava l'edifici". Es fa un judici de valor, una acusació, o volia dir un altre cosa? Si pervertir també vol dir fer una cosa malament de forma volguda, crec que és pervers fer aquesta afirmació.

La decisió final de dirigir-me a vos ha estat desprès de llegir el pamflet del seu partit "PARLEM-NE" en el què es pregunten i responen tot un seguit de coses sobre la Caserna i en la que s'insisteix en l'acusació de què es va fer malament de forma volguda.

En la seva exposició dels fets fan incidència de forma tendenciosa de la gestió de l'antic govern municipal i personalitzant-lo en la figura de la Sra Ramon, responsabilitzar-los de l'enderroc d'aquest edifici. No s'hauria d'investigar els fets abans de donar el veredicte de culpabilitat?

Avui encara no puc saber amb certesa quin hagués estat el millor futur per aquesta edificació, però vostès tenen el trist mèrit d'haver-la (amb moltes presses) tirat a terra, i crec que això ja es irreversible.

Referent al cas concret de la Sra. Ramon, vull trencar una llança a favor seu, i és que crec que se'n fa un gra massa en la constant desqualificació en vers ella. A través dels mitjans de comunicació de que disposen (pamflets, revistes, ràdio, etc), es desprèn una certa rancúnia cap a ella i de veritat, crec que, amb la seva majoria absoluta que els ha atorgat la població, poden governar-nos com els hi plagui, però per favor, facin-ho amb respecte.

Resta a la seva disposició.

Pere Casals i Mitjans